Sóc de Falset i com a filla del Priorat sé que tot costa molt i que ningú et regala res a la vida. Sóc d’un poble i d’una comarca que ha sabut prosperar quan, fa només 20 anys, ningú donava ni mig ral per nosaltres.
Com ho hem fet? Treballant, innovant, lluitant i, sobretot, donant la cara i no enganyant a ningú. Aquest valors que valen per la vida, valen encara més per la política. Quan hi ha algun problema no es pot posar el cap sota l’ala, mirar cap a un altre costat i espolsar-se la responsabilitat del damunt.
Perquè dic tot això? Perquè com sabeu la residència de les Vinyes de Falset està patint de ple els efectes de la pandèmia del COVID. En el moment d’escriure aquestes línies més de 130 persones, entre residents i treballadors, s’han contagiat en aquestes darreres setmanes. La falta d’informació, l’angoixa i les incerteses són la nota dominant entre els familiars, molts dels quals us heu adreçat a nosaltres a la recerca de respostes.
Que les coses no s’han fet bé és més que evident. Què s’ha actuat tard i malament també. Que la Generalitat i l’Ajuntament no han estat a l’altura és innegable. Ara bé, en els moments actuals no hem d’assenyalar culpables (temps n’hi haurà per determinar les responsabilitats) sinó sumar esforços per salvar vides, superar la crisi quan més aviat millor i recuperar una normalitat que la pandèmia unida a la irresponsabilitat ens ha manllevat.
Per això, des del nostre grup municipal, Falset pot Més, hem estès la mà a l’equip de Govern de l’Ajuntament a fi i efecte de constituir un comitè de crisi que ens faci guanyar en eficàcia i en resultats positius. Així mateix, hem portat el tema al Parlament gràcies a la pregunta parlamentària que el PSC ha efectuat aquest dijous al conseller d’afers socials. Vàrem ser els primers en alertar de l’augment descontrolat de contagis que s’estava produint a la residència mentre altres, que tenien la responsabilitat de ser amatents amb el què estava passant, navegaven en la inacció. No ens aturarem fins que haguem resolt el problema, ajudat als residents, als treballadors i a les seves famílies i haguem arribat fins al final de tot el que ha passat i està passant.
Falset no s’ho mereix. Després de mesos des de l’inici de l’alarma provocada pel virus és incomprensible que durant setmanes els contagis anessin creixent de forma descontrolada i ningú fes res. Tenir un familiar ingressat, veure el degoteig de morts i que ningú et digui absolutament res és molt angoixant, em recalcava una familiar. Angoixant i indignant, afegeixo jo. És senzillament intolerable que més de sis mesos després de la presència del COVID a Catalunya, i amb tots els protocols que s’han establert, patim a Falset un brot d’aquesta magnitud.
Algú també m’ha dit que si enlloc d’haver passat a Falset això hagués passat a l’eixample de Barcelona fa temps que la Generalitat ja hauria intervingut. Hi ha veritat en aquesta reflexió. Des del nostre grup ho hem denunciat moltes vegades, els veïns de Falset no som més catalans que ningú però tampoc som ciutadans de segona al nostre país. Mereixem uns serveis i uns equipaments públics de qualitat. Nosaltres també paguem impostos i contribuïm al benestar general. Com és possible, per exemple, que any rere any els pressupostos de la Generalitat passin de Falset i de la nostra comarca? Perquè se’ns ignora sistemàticament de les inversions de la Generalitat? És que no formem part de Catalunya?
Hem de defensar el que és nostre. No volem un tracte de favor però tampoc ser eternament els menystinguts del país. És cert que si això hagués passat al centre de Barcelona ja fa temps que el Govern hauria actuat i hagués considerat la situació com a intolerable. I això és el que no podem permetre, que sempre estiguem a la cua de tot i que tan sols siguem bons per anar a passar un cap de setmana l’any per fer una ruta vinícola. Hem d’actuar també, políticament i responsablement, en defensa pròpia.
Aquest és el compromís de Falset pot Més. En conseqüència, reiterem la nostra oferta a l’equip de Govern municipal per sumar esforços coordinadament per superar aquesta realitat tan dolorosa. Seguirem reivindicant, portant el tema el Parlament i fins on faci falta, per aconseguir que aquells que tenen responsabilitats en la gestió de la residència no restin muts, actuant tard i malament. Finalment, volem agrair l’escalf de tots aquells i aquelles que us heu adreçat a nosaltres a la recerca d’informació aquests dies i ens heu transmès el vostre reconeixement. El vostre suport és el millor estímul per al nostre treball i l’acció que siguem capaços de fer tots junts serà la nostra resposta a aquells que ens volen callats i resignats.
Perquè som de Falset i sabem el que és aixecar-se ben aviat cada dia per treballar durament i portar el pla a taula als nostres fills. I som conscients també que aquells que ens han cantat les absoltes tantes vegades no ens ho posaran gens fàcil. Però sabem també que tant els residents, com els treballadors, com les seves famílies mereixen ser tractats amb dignitat.