La realitat. 1.081 dones han estat assassinades des de 2003, primer any en què varen començar a registrar-se oficialment les dones assassinades per violència de gènere, víctimes del masclisme. En 10 anys la violència masclista ha assassinat més dones que ETA en 40 anys d’activitat criminal. Repeteixo, assassinades. Així mateix, més d’1’3 milions de dones al nostre país han patit violència sexual en algun moment de la seva vida. 1’3 milions, més del 6% de la població. Ni flor d’un dia, ni casos aïllats, ni quelcom menor. Al contrari, per desgràcia, parlem d’una violència estructural i sostinguda en el temps.

La paradoxa. Davant d’aquestes dades esfereïdores, Vox –tercer partit al Congrés amb 52 diputats- ha proposat la derogació de la llei contra la violència de gènere que va implementar el Govern socialista, precisament, per combatre la xacra dels assassinats masclistes. Sent això greu el que és de jutjat de guàrdia és que la dreta, diguem-ne, “civilitzada” de PP i Ciudadanos acordi Governs amb Vox exactament allà on han sumat tots tres. I el resultat? Que la Junta d’Andalusia ha perseguit a organitzacions feministes, que el Govern de la Comunitat de Madrid ha eliminat la delegació d’Igualtat o que el Govern regional de Múrcia ha implementat el pin parental per deixar als nens i nenes fora d’activitats essencials com l’educació d’igualtat i diversitat. Penosíssim.  

El compromís. Ser socialista és ser feminista. Ni més, ni menys. I no des de fa quatre dies sinó des de fa més de 140 anys. Tots els avanços en matèria de millora en la necessària igualtat real entre dones i homes a la nostra societat han vingut de la mà de Governs socialistes, tots (i també és cert que els retrocessos han arribat quan la dreta ha governat). Ara hem de tornar a actualitzar el marcador. I això, avui i ara, vol dir abolir la prostitució al nostre país. Tal qual. Una prostitució que es nodreix de les dones amb menys recursos econòmics que es veuen sotmeses sovint al jou de les xarxes de proxenetes. Prou, de tants abusos i de tanta explotació.

El full de ruta feminista. Aquest Govern de progrés té en el feminisme un dels seus valors essencials. Seguirem fent el que hem fet des del primer dia, és a dir, impulsar les polítiques públiques a favor de la igualtat salarial entre dones i homes, implementar noves mesures contra la violència sexual i seguir protegint a les dones víctimes de la violència, i als seus fills i filles. Lluitar pel feminisme si que és lluitar contra el feixisme, i no cremar containers o fer el vàndal pel carrer.

Epíleg. La lluita per la igualtat comença a casa. Tota l’acció del Govern és inútil si els clixés masclistes sobreviuen a les dinàmiques familiars. Les nostres filles i fills han de ser educats en el respecte, la igualtat de gènere i la eradicació de la violència masclista. De res serveix fer campanyes de conscienciació social si els menors veuen a casa com el pare menysprea o agredeix a la mare. No podrem parlar d’avenços si encara es defensa que “la nena” ha d’ajudar més en les tasques domèstiques “perquè és la nena”, i ha de donar un cop de mà a la mare, mentre el pare i “els nens” veuen el futbol o juguen a la play. Si totes i tots ens comprometem de debò el somni de dones valentes que van obrir camí com Rosa Luxemburg, Clara Campoamor, Margarita Nelken o Victoria Kent serà una realitat factual. I totes i tots (sí, sí, i tots) en sortirem guanyant.