Camp de Tarragona

LA BONA POLÍTICA

  • IMMA COSTA
  • Actualitzat:
  • Creat:

Vull reivindicar la bona política, la que es basa en el respecte, el diàleg, la negociació i el consens, malgrat les diferències i les discrepàncies.

Jo no estic en política per barallar-me amb ningú. Això no vol dir, en absolut, que no tingui clares les meves idees polítiques. Crec, i cada dia més, que el socialisme democràtic és el millor instrument que tenim per orientar-nos cap al progrés i garantir la convivència. Dit això vull defensar la dignitat de qui no pensa com jo. Pensar que un està en possessió de la veritat absoluta –com sembla que creuen alguns- és propi de dictadors o de líders autoritaris. Deia el president Salvador Allende que tots compartim els mateixos somnis encara que tinguem vies diferents per materialitzar-los. Tenia raó.

Desgraciadament, veiem cada dia exemples del contrari. Escoltem propostes per fer “fronts excloents”, insults, desqualificacions, acusacions als considerats “altres” de ser poc menys que l’encarnació de la maldat absoluta. La vella i mala política de sempre, que tants danys ha provocat en el decurs de la nostra història.

Ho considero un greu error. En conseqüència vull reivindicar la bona política, la que es basa en el respecte, el diàleg, la negociació i el consens, malgrat les diferències i les discrepàncies. La que dóna resultats positius, la que millora la vida de la gent. No està de moda, és cert, però és la que mou la història. La que ens ha permès construir, per exemple, un servei universal de salut o un sistema públic de pensions.

I vull personificar aquesta bona praxi amb tres persones que he tingut la sort de conèixer i de treballar políticament amb ells. L’alcalde Josep Fèlix Ballesteros és per a mi la personificació d’aquesta calma sensata i reflexiva que no dubto a qualificar de saviesa. Ni davant dels pitjors insults l’he vist perdre mai els papers o cedir davant l’odi. Al final el temps posa a tothom al seu lloc i la història el recordarà com un dels millors alcaldes que ha tingut la ciutat.

Patxi López ha estat dirigent del socialisme a Euskadi i lehendakari del Govern basc durant alguns dels pitjors anys del terrorisme d’ETA. Va donar la cara quan, literalment, ser regidor socialista d’un poble suposava una amenaça de mort. Ha de ser molt difícil defensar la reconciliació i seure a parlar amb aquells que justificaven els assassinats quan has hagut d’anar a enterraments de companys molts propers. Derrotar l’odi és sempre el primer pas per aconseguir la pau. L’exemple de Patxi López ens ho recorda.

He parlat de dos companys socialistes i vull reivindicar també persones que no són de la meva ideologia política però que defensen les seves idees amb honestedat i defensant el bé comú. És el cas de Josep Poblet. Vaig ser diputada provincial el darrer mandat en què Josep Poblet va ser president de la Diputació. En aquell moment vàrem arribar a un acord per governar conjuntament amb l´únic objectiu de millorar la qualitat de vida dels ciutadans de les comarques tarragonines impulsant els projectes que vam considerar necessaris. No per repartir-nos quatre cadires o perquè ho havien decidit en algun despatx a Barcelona, sinó perquè consideràvem que era el millor per la nostra terra, amb les idees clares i garantint l’estabilitat. És va actuar amb lleialtat, honestedat i rigor. És va actuar bé i els resultats així ho van demostrar.

I és que Tarragona, Catalunya i el conjunt d’Espanya no han avançat des dels vetos mutus o les exclusions de partits democràtics, sinó des de l’assoliment de grans consensos polítics i socials. Penseu en la transició, penseu en la recuperació de l’autogovern. Tan sols cal llegir una mica d’història. Per això, reitero, jo no estic en política per barallar-me amb ningú, sinó per posar-me d’acord amb tots els demòcrates per avançar i fer que la nostra societat sigui cada dia una mica millor. Això és el que és fascinant de la política, de la bona política. Gràcies a tots aquells i aquelles que ho feu possible.