Camp de Tarragona

EL FALS MITE DEL 80%

  • RUBÉN VIÑUALES
  • Actualitzat:
  • Creat:

Si volem sortir del desastre a on ens van portar, aquells que es van inventar que tenien un pla secret de jugades mestre que durava 18 mesos hauran de començar a dir la veritat.

“Anirem a la taula de diàleg a donar compliment al 80% dels catalans que volen un referèndum sobre la independència.” Són declaracions del senyor Aragonès que vaig escoltar la setmana passada al Parlament. La majoria mitològica del 80%. “Som el 80%”, “hi ha una majoria aclaparadora, quasi unànime”, i tal i tal. És un mantra imposat pel relat independentista que repeteixen constantment: una gran majoria de catalans o bé són independentistes o bé se’n van a dormir cada dia somiant amb un referèndum sobre la independència.

És cert? Existeix aquest 80%? Sí, segur? Vegem-ho. Quants vots van obtenir els sis partits independentistes a les eleccions? Exactament, 1.448.901 vots sobre un cens electoral total de 5.4 milions de catalans i catalanes. O sigui, 1.4 milions és la majoria dels 5.4 milions de ciutadans amb dret a vot. I una majoria “del 80”! Ah caram, caram!

O una de dos, o les matemàtiques són una qüestió d’opinions, que no, o bé senzillament la tal “majoria del 80%” no existeix. Quan interpel·les als diputats independentistes sobre la fabulosa dissociació que hi ha entre els vots que tenen i el suport que somien tenir primer hi ha un moment de silenci i perplexitat per, a continuació, entrar en el fanganós terreny de les interpretacions.

Així, et diuen que “la meitat dels que voten socialista també volen un referèndum”, o fins i tot que “un 25% dels que voten el PP també volen el referèndum”. És a dir, el que venen a insinuar és que la gent és tonta i vota el contrari del que pensa. Absurd, literalment.

Si volem sortir del desastre a on ens van portar, aquells que es van inventar que tenien un pla secret de jugades mestre que durava 18 mesos hauran de començar a dir la veritat. I dir la veritat és reconèixer que la mitològica majoria del 80% que s’han inventat no existeix, que el que sí existeix és una profunda divisió al poble de Catalunya sobre la qüestió d’una eventual secessió de la resta d’Espanya i que la millor manera d’abordar-la és afrontar aquesta realitat enlloc de dedicar-se a la literatura de ficció.

La resta és enganyar i portar al fracàs i a la frustració permanent als teus propis partidaris. Demanar, per exemple, una taula de diàleg al Govern d’Espanya i negar-la a Catalunya és, com a mínim, un exercici d’hipocresia de l’alçada d’un campanar.

Dir, com encara continuen dient, que hi ha “una via unilateral” que farà que la Unió Europa reconegui una eventual DUI d’esquenes a la realitat democràtica i constitucional d’un Estat membre de la Unió com és Espanya és mentida, com sabem tots i totes, també el senyor Aragonès. I res de bo es pot construir a base de mentides i de falsos mites.

Aquí tan sols hi ha una solució factible. Primer, reconèixer-nos altre cop com a germans que podem discrepar, sí, però des del respecte l’empatia al considerat altre. Segon, seure en una taula i arribar a un acord des del sentit de la realitat i la correlació de forces real (el que implica cessions per ambdues bandes però no demanar-li a l’altre el que saps que mai et podrà concedir). Tercer, que aquest acord sigui votat pels catalans i catalanes i rebi el suport de dues terceres part del nostre poble (com quan es va votar la Constitució o l’Estatut).

Quan més aviat ens hi posem més aviat arribarem a la línia de meta i serà el millor per a tots i totes. Però per a fer-ho possible els ideòlegs independentistes han de deixar de mentir a la seva gent amb majories que no existeixen i amb plans i fulls de ruta que s’inventen a cop d’improvisació. El Govern de progrés del president Pedro Sánchez ha demostrat prenent la decisió valenta dels indults que està disposat a fer el que està en les seves mans per superar el desastre del 2017. Estan disposats a fer el mateix els dirigents independentistes? Perquè de moment l’única resposta que han donat als indults és negar el diàleg entre catalans que implicaria una taula de diàleg Catalunya endins. I així no anem a enlloc. Aprenguin dels errors que van cometre, moguin-se dels jocs florals i declaracions metafòriques que s’emporta el vent i facin política d’una vegada. El poble de Catalunya els ho agrairà.